0.0.0.0 10191 18634 <img src="file:///C:/Users/Pedro/Pictures/Auxiliar%20del%20mestre%20catal%C3%A0/Auxiliar%20maestro%20catalan%20Portada001.jpg" alt=""><img src="file:///C:/Users/Pedro/Pictures/Auxiliar%20del%20mestre%20catal%C3%A0/Auxiliar%20maestro%20catalan%20Portada001.jpg" alt=""><img src="file:///C:/Users/Pedro/Pictures/Auxiliar%20del%20mestre%20catal%C3%A0/Auxiliar%20maestro%20catalan%20Portada001.jpg" alt="">Aquest és el títol d'una campanya que acaba de presentar la Generalitat de Catalunya per estendre l'ús social del català entre els no catalanoparlants. Encomanar és un verb transitiu que en aquest cas és sinònim de contagiar. En català (i en castellà) és freqüent que les coses que s'encomanin siguin malalties i altres mals, però no necessàriament, l'alegria, per exemple, també es diu que s'encomana. Les llengües s'encomanen o s'aprenen amb un cert esforç i perquè són útils? A Catalunya les lleis no ajuden a encomanar la seva llengua pròpia, la llengua catalana no és legalment ni realment necessària a Catalunya. Des de fa segles, a Catalunya només s'encomana el castellà. Els catalans tenen el deure de conèixer el català, però si ets castellanoparlant a Catalunya pots exigir a tothom, administració inclosa, que et parli en castellà. Els catalanoparlants tenen alguns drets, però el castellanoparlants no tenen cap deure. Això demana als catalanoparlants l'esforç (i fins i tot un cert heroisme que l'administració no practica) de no abandonar el català quan algú els parla en castellà. 3 2009-02-18T13:36:51Z 2009-02-18T13:06:00Z 281931 2009-03-04T11:11:41Z encomana-catala- 2009-02-18T13:36:51Z 3 1 2009-06-02T16:47:57Z 0.0.0.0 10191 18634 <IMG class=imgizqda id=img_0 style="WIDTH: 555px; HEIGHT: 269px" height=724 src="http://blogs.kalipedia.com/blogfiles/punt-volat/Sinogossostreballariem.jpg" width=1248><IMG class=imgizqda id=img_0 style="WIDTH: 559px; HEIGHT: 265px" height=1137 src="http://blogs.kalipedia.com/blogfiles/punt-volat/PompeiaCavecanem556.jpg" width=1663>Pràcticament tots els catalanoparlants entenen el castellà. (I una gran majoria l'entén, el parla i l'escriu.) Aquesta afirmació no vol ser una opinió, és un fet. Però també és un fet que, fent una mica i només una mica d'esforç, moltíssims castellanoparlans entendrien el català. Fins i tot es podria dir que hi ha molts parlants de llengües romàniques que entenen el català i que no saben que l'entenen. Per entendre el català bàsic, un castellanoparlant només necessita voler entendre'l, parar una mica d'atenció i no ser negat per a les llengües. Estic parlant d'entendre el català (escrit o oral), no de parlar o d'escriure correctament en aquesta llengua. Per a una persona que parla i escriu normalment castellà, o una altra llengua romànica, no és massa difícil entendre qualssevols altres llengües romàniques (català, gallec, portuguès, francès, italià, romanès, etc.). Per això, i per necessitat, pràcticament tots els catalanoparlants són bilingües (a la Catalunya Nord parlen francès i català; a la resta dels països catalans parlen i entenen català i espanyol, excepte a l'Alger que parlen italià i català). Hi ha molta gent que no és del tot inepte per a les llengües. Hi ha molta gent que li agrada que l'entenguin quan parla la seva llengua i entendre la llengua que parla el seu interlocutor encara que no la pugui parlar o escriure amb fluïdesa ell. A Catalunya, però, només els catalanoparlants són bilingües. Alguns castellanoparlants, de Catalunya i de fora de Catalunya, diuen que només parlen i entenen l'espanyol o castellà. Als llocs on es parla normalment català, quan en un grup hi ha ni que sigui una única persona que parla en castellà (encara que probablement entén el català), és molt habitual que tota la resta es passi a parlar castellà encara que aquesta no sigui la seva llengua habitual. Si algú no parla castellà, llavors tothom passa a parlar en un anglès (normalment) molt dolent. Aquesta no és sempre la solució ideal. Una solució millor, com a primer pas, seria l'extensió del <EM>multilingüisme </EM><EM>passiu</EM> entre parlants de llengües romàniques. El multilingüisme actiu és l'ús alternatiu de diverses llengües en una persona i, per extensió, en un grup social. Seria fantàstic que tots els europeus fossin multilingües o plurilingües actius. Però aquest objectiu no és fàcil d'aconseguir. Hi ha un altre objectiu més fàcilment assolible: el plurilingüisme passiu entre parlants de llengües romàniques. Un persona plurilingüe passiva de les llengües romàniques entén textos escrits i converses en diferents llengües romàniques encara que no sigui capaç de parlar ni d'escriure més que en una o dues. Seria interessant aconseguir que en una reunió de parlants de llengües romàniques cadascú parlés en la llengua que utilitza amb més fluïdesa i tothom entengués tothom. Les llengües no són gossos ni han de servir per mossegar. Però nosaltres hem de tenir el coratge suficient (hem de gosar) per aprendre a entendre (primer) i parlar i escriure (després) en qualsevol llengüa romànica, les nostres llengües germanes (sense cap menyspreu per les germàniques). No hem de tenir gos (no ens ha de fer mandra) d'escriure i parlar català a qualsevol persona que parli qualsevol llengua romànica. 2 2008-12-18T11:09:53Z 2008-12-18T09:03:00Z 249702 2009-01-17T07:33:08Z visca-multilinguisme-passiu- 2008-12-18T11:09:53Z 3 1 2009-01-17T07:33:09Z