Kalipedia

La situació de la planta nuclear de Fukushima I, a 240 km de Tòquio, hauria de fer reflexionar els governants d'aquest estat sobre la renovació del permís d'explotació, el proper dia 20 de març, de la central atòmica de Cofrents.
Aquesta localitat situada a la comarca de la Vall d’Aiora, a la vora del riu Xúquer, a uns 60 km al sud-oest de la ciutat de València, allotja des de 1984 una central nuclear propietat d'IBERDROLA GENERACIÓN S.A., empresa amb un capital social de 4.112.882.250,00 euros i que en un any de crisis com el passat 2010 obtingué un benefici de 2.870 milions d'euros, un 1,6% superior al de l'exercici anterior, i que no destaca, precisament per les seues inversions en el manteniment de les seues instal·lacions; només hem d'anar, per a comprovar-ho a la pàgina de la central, on una de les notícies més destacable és: "La Central Nuclear de Cofrentes supera 500 días de funcionamiento ininterrumpido".
Estem parlant d'una central nuclear!

Llegir més .. .

Diuen les cròniques que des de l'any 1923 (1 de setembre) no ha hagut un altre terratrèmol tant greu al Japó; va destruir les ciutats de Tòquio i Yokohama i causa unes 105.000 víctimes mortals i més de 37.000 desaparegudes. En aquell cas els sisme tingué una magnitud de 7,8 graus en l'escala de Richter.
Ahir Japó patiria un terratrèmol de 8,9 graus, amb una equivalència d'energia de TNT de quasi 200 milions de tones. Tras el sisme, que ha tingut lloc a 12 km de profunditat, un tsunami ha incrementat la devastació de la catàstrofe, com podem veure en aquestes images de la televisió japonesa:

És en aquesta zona, anomenada Cercle de Foc (ja que es troben la major part dels volcans actius conegut), on contacten la placa tectònica eurasiàtica i la placa del Pacífic on es produeixen el 20% dels terratrèmols d'una magnitud superior a sis graus en l'escala de Richter que tenen lloc al planeta.
D'altra banda la planta nuclear de Fukushima I, va patir problemes de refrigeració després del terratrèmol, per la qual cosa es van tenir que evacuar 45 mil persones en un radi de 20 km.
Finalment cal destacar que, segons un estudi preliminar de l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d'Itàlia, el terratrèmol podia haver mogut l'eix de rotació de la Terra uns 10 centímetres.

BLOC IES BROCH
"El País"
"El Mundo" 
Europapress
3cat24
Planeta blau
Notícias de Ciència
Predicció del tsunami 
Aljazeera
Els pitjors terratrèmols des de 1900

Un treball dut a terme per científics i científiques de la Universitat d'Sheffield del Regne Unit, en el que també han col·laborat experts i expertes del Royal Botanic Gardens, de Kew, l'Imperial College de Londres i la Universitat de Sydney, descobreix com les plantes abandonaren el medi aquàtic per a començar a colonitzar la terra ferma, gràcies a l'associació simbiòtica amb fongs del sòl, ara fa més de 470 milions d'anys (Era Paleozoica).

La planta terrestre objecte de l'estudi pertanyia a un dels grups més antics que encara existeix i que conserva característiques dels seus avantpassats. Així es recreà un ambient semblant al de l'Era Paleozoica, ric en diòxid de carboni, que afavoriria l'associació simbiòtica esmentada entre la planta i el fong, de manera que aquella millorava, de manera significativa, l'absorció de carboni fotosintètic, el creixement i la reproducció asexual, factors que beneficiarien la seua adaptació terrestre, ja que els fongs proporcionen els nutrients essencials del sòl.Per la seua banda els fongs rebien com a benefici el carboni de les plantes.

Finalitzarem l'any amb una xerrada de Jorge Esforç, de la Fundació "La Marató de TV3", sobre les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.
Després d'una descripció sobre els components del SNC, cervell, cerebel, bulb raquidi i medul·la espinal, el psicòleg de l'Hospital Provincial de Castelló informa de com una lesió al cervell o a la medul·la pot alterar-ne el funcionament i condicionar de manera notable la vida d’una persona, com es va poder comprovar en el documental final, quedant greument discapacitats i necessiten l’ajuda constant de la família:

.
Les lesions poden estar causades per  traumatismes causats per accidents de trànsit, esportius i laborals, o bé per problemes vasculars cerebrals o certs tumors.  Aquestes lesions poden provocar: pèrdua del control dels esfínters, úlceres provocades per la pressió excessiva en alguna part del cos, trastorns a nivell de l’esfera sexual, espasticitat muscular, contractures, etc.

El traumatisme o bé pot pressionar la medul·la, trencant algun/s anell/s ossis de la columna que es trenca o es desplaça pressionant la medul·la o bé, en casos més greus, pot arribar a seccionar-la, interrompent  les vies nervioses provocant una la pèrdua de sensibilitat i una paràlisi muscular total per sota el nivell de la lesió.

Per diferenciar algunes d'aquestes lesions Esforç va descriure:

Finalment parlà de l'ictus  o accident vascular cerebral, alteració brusca i greu de la circulació de la sang al cervell, que es produeix quan s’interromp de manera sobtada el subministrament de sang a una part del cervell o quan es rebenta un vas cerebral, fet que provoca una hemorràgia. Encara que l’ictus afecta, sobretot, persones d’edat avançada, també es pot donar en joves i nens. Els símptomes més habituals són la pèrdua de força sobtada a tota una banda del cos, dificultats per parlar o alteracions en la visió.

Els líquens fol·lícols són éssers vius  formats per organismes que viuen de manera simbiòtica, per una banda hi ha les hifes d'un fong, generalment micobiont o micosimbiont i d'una altra les cèl·lules d'una alga, generalment gonidis, ficobiont o ficosimbiont; és per aquest motiu que aquests organismes presenten característiques tant del fong, com de l'alga i altres característiques que li són pròpies i particulars.  Una deixes característiques és la consideració que es té d'ells com indicadors d'estabilitat ecològica i ambiental, sobretot si es troben en zones no associedes a ells, es a dir que no siguen de climes tropicals o subtropicals; en aquests casos revela que eixos llocs són .

Aquesta característica té una gran importància ja que si es troben en llocs o zones no associades habitualment a elles indicarà que es tracta d' àrees de gran sensibilitat als canvis ambientals, podent servir d'indicadors del canvi climàtic.

Doncs bé, en aquesta línia la revista The Lichenologist, del passat més de novembre, dóna compte d'un descobriment de gran importància dut a terme per Esteve Llop i Antonio Gómez-Bolea, del Departament de Biologia Vegetal-Botànica de la Universitat de Barcelona, com va ser la trobada al Parc de Collserola (Catalunya) d'una nova espècie de Líquen: Phylloblastia fortuita Llop&Gomez-Bolea sp., així com, altres exemplar trobats per primer cop a Europa com ara Phylloblastia dispersa i, per primera vegada a la península Ibèrica, dues espècies més, també del gènere Phylloblastia.  

Aquest parc compta amb l'existència de 129 espècies de líquens, de les quals 14 són raríssimes.

Aquest bloc vol sumar-se un any més a la celebració de la iniciativa "L'Hora del Planeta", organitzada per l'organització ecologista WWF per a aquest dissabte 27 de març, i que consisteix en una desconnexió elèctrica a nivell mundial de seixanta minuts entre les 20:30 i les 21:30 hores.

L'objectiu d'aquesta campanya és mobilitzar a més de mil milions de persones de 6.000 ciutats de tot el món per demostrar que, actuant junts, es pot contribuir a frenar el canvi climàtic.

A principis de desembre, una companya del departament ens dugué uns capolls de crisalidació fets amb fibres vegetals de la pròpia palmera, que havia trobat a la zona del Grau de Castelló entre restes de “Palmera de Canàries”, (Phoenix canariensis); ja el curs passat ens participava de la presència d’uns recipients, per la mateixa zona, amb feromones per atraure el “Morrut roig” (Rhynchophorus ferrugineus), per cert i segons sembla, sense massa èxit.

Durant uns dies, vam poder observar amb l'alumnat, part del desenvolupament d’aquest devastador escarabat que ja constitueix una veritable  plaga i que duu a una situació agonitzant a un bon grapat de Palmeres; però no totes, sinó que el morrut és prou selectiu i només es veu atret per l’aroma dolça de la palmera canària o la datilera (Phoenix dactylifera), de manera que altres, com l’autòcton “Margalló” (Chamaerops humilis), prou abundant per les nostres comarques, és rebutjat, de moment, per aquest insecte degut a la seua resina resistent.

Fa uns tres anys, recorde que a Elx es va donar la veu d’alarma per l’atac de l’insecte, originari de la Polinèsia i del Sud-est asiàtic, al tronc i les filloles de la datilera i les corones de les canàries. D’aleshores ençà el morrut ha anat escampant-se cap a Catalunya passant per les comarques castellonenques on un bon grapat de palmeres estan essent destruïdes, davant els continus fracasos amb les possibles lluites, sobretot preventives, com inecticides del tipus Tiametoxam 25% per a els ous i les larves; pel que fa a la lluita biològica no tenim en les nostres comarques cap depredador directe (, s'han fet proves amb el fardatxo, Lacerta lapida, espècie no masa nombrossa per ací,  i, menys encara, als jardins on es planten les espècies exòtiques de palmeres

El boom immobiliari i la globalització afavoriren l’expansió, sense control fitosanitari de la palmera, un dels pocs arbres grans que es poden trasplantar i poblar els nostres jardins i passejos públics de manera barata. Sembla que les altes temperatures i la plantació desproporcionada per part d’alguns planteristes han fet la resta, propiciant l’actual descontrol de la plaga.